Les seques visigodes del territori de València
Albert Ribera Lacomba
2019
[page-n-1]
[page-n-2]
Les seques visigodes
del territori de València
Albert Vicent Ribera i Lacomba
ICAC
Les primeres troballes de monedes visigodes
al País Valencià
Amb el nou context politicomilitar originat per l’arribada
de l’exèrcit de Justinià, coincideixen, no casualment, les
primeres troballes segures de moneda visigoda al territori
valencià. La nova conjuntura política i territorial explica, a
partir d’aquest moment, la presència de contingents gots
per aquestes terres per a impedir l’expansió bizantina cap
al nord i controlar directament un territori que fins al moment només els pertanyeria nominalment.
No ha de ser cap casualitat que les primeres monedes de filiació visigoda que es troben per la zona valenciana es daten en el regnat de Leovigild, que va ser quan
va haver de consolidar-se el dispositiu fronterer després
de l’ocupació fàctica d’aquest territori pel vigoritzat regne de Toledo. De la ciutat de València procedix un trient
◁ Trient de Gundemar encunyat a Saguntum.
Col·lecció Vidal Valle. numisdata.org
d’imitació de models bizantins de Justinià, trobat pel
professor M. Tarradell a la plaça de la Reina (València),
semblant a altres trobats a les excavacions de Barcino
o Caesaraugusta o al tresor de Recópolis (Zorita de los
Canes, Guadalajara), per citar només alguns dels trobats
en treballs arqueològics controlats. Més abundants i significatius, encara que menys coneguts, són les nombroses troballes d’aquests mateixos trients, bastes imitacions
de les sèries dels emperadors bizantins Justinià i Justí II,
que es van realitzar esporàdicament però contínua a la
localitat d’Alcàsser, entre 1930 i 1950. Aquesta extraordinària troballa ha sigut molt citada des de quasi el mateix moment del seu descobriment i apareix arreplegada
tant com el «tresor bizantí d’Alcàsser» com el «tresor de
València». La major part d’aquestes monedes es va vendre indiscriminadament. Només se n’han pogut estudiar
recentment quatre peces. Altres dues, encastades en sengles anells, han pogut ser vistes i fotografiades, però el seu
estat actual impedeix completar la seua descripció. Altres
/ 195
[page-n-3]
S E U S E P I S CO PA LS
I SEQUES
Seu episcopal i seca
Seu episcopal
Seca
Il·lustració: Espirelius.
196 /
[page-n-4]
quatre se’n coneixen per fotografies d’un estudi anterior.
d’excavació, ja hi han aparegut dos d’aquests trients de
En conjunt, totes s’ajusten als mateixos tipus: imitacions
Leovigild i molts xicotets bronzes, com es pot veure en un
de monedes de Justinià I i Justí II. Comentaris de testimo-
altre capítol d’aquesta obra.
nis visuals parlen de la presència d’algunes monedes d’or
De l’interior de la província de València, a Osset
més grans que aquests trients, però no s’ha conservat cap
(Andilla), es coneix una altra referència a la troballa, el
d’aquests possibles sòlids.
1895, de monedes visigodes que haurien aparegut en
Crida l’atenció la possibilitat que moltes d’aquestes
l’interior de dues gerres de ceràmica, sense que hi haja
peces es trobaren dins de gerretes relacionades amb con-
constància de més detalls sobre el seu nombre i les cir-
textos funeraris d’aquest jaciment, fenomen no habitual
cumstàncies d’aquest descobriment.
però de cap manera exclusiu, com es testifica en les ofrenes de monedes a les necròpolis visigodes de Duratón
Les primeres emissions visigodes al País Valencià
(Segòvia) i Sant Julià de Ramis (Girona). De les nou mone-
Poc després del regnat de Leovigild, a qui recentment
des conegudes, i les que arribara a veure Pius Beltrán, que
se li ha atribuït una moneda suposadament encunyada al
només menciona aquestes imitacions, es dedueix que
Valentia, considerada una falsificació per Miles, comença-
caldria datar el conjunt d’Alcàsser en un moment anterior
rien a funcionar seques visigodes al País Valencià. Dues
al tresor de Recópolis, on, al costat d’aquestes mateixes
de les tres que es coneixen, Saguntum i Valentia, estan, al
monedes, ja apareixen les primeres encunyacions a nom
mateix temps, molt prop entre si i molt allunyades dels al-
de Leovigild. En tot cas, per a Alcàsser, sempre estaríem
tres centres emissors. Els més pròxims serien Dertosa, que
en els primers anys del regnat de Leovigild (573-586),
només va encunyar en els temps de Recared, i Tarraco,
com és fàcil deduir per la data de les imitades monedes
al nord; Recópolis i Toletum a l’oest, i Aorariola, al sud.
de Justí II (568-572) i de la coexistència en Recópolis (fun-
Tipològicament, aquestes escasses primeres emissions
dada el 578), d’aquests mateixos trients amb els primers
visigodes de la zona valenciana s’enquadrarien entre els
que va encunyar Leovigild al seu nom. El mateix topònim,
tipus de la Tarraconensis.
La primera moneda coneguda que van emetre els vi-
d’arrel islàmica, que fa referència a un important lloc fortificat, indica el caràcter defensiu del lloc.
sigots a terres valencianes és un trient de Gundemar (609-
La ubicació d’Alcàsser, a dotze quilòmetres al sud
612) encunyat a Saguntum, trobat a Barcelona i conservat al
de València a la vora de la via Augusta i una ruta cap a
Gabinet Numismàtic de Catalunya. Durant el següent regnat,
l’interior, que la comunica fàcilment amb la zona de Riba-
el de Sisebut (612-621), aquesta mateixa seca degué conti-
roja, on s’ha localitzat un gran assentament fortificat del
nuar funcionant i se’n coneixen, almenys, dos exemplars.
segle vi, València la Vella, encaixaria perfectament en un
La seca de Valentia va encunyar durant el següent
entramat militar fronterer. En aquest jaciment, en curs
regnat, el de Suíntila (621-631). D’aquesta sèrie només
Les seques visigodes del territori de València. Albert Vicent Ribera i Lacomba
/ 197
[page-n-5]
Trient de Khintila encunyat a Valentia.
Col·lecció Vidal Valle. numisdata.org
Trient de Suinthila encunyat a Valentia.
Col·lecció Vidal Valle. numisdata.org
es coneix un exemplar, la troballa del qual, en l’edifi-
seua encunyació, en molt pocs regnats, fa d’aquelles unes
ci de la Universitat, el 1844 —en contra del que sol ser
sèries molt minoritàries, ben diferenciades de les grans
habitual en aquests casos—, va ser ben documentat, a
urbs encunyadores, que ho fan en quantitat i en quin-
pesar del seu caràcter fortuït. Presenta el bust del rei
ze o més regnats: Toletum, Tarraco, Hispalis, Emerita,
de front, en les dues cares, amb la llegenda que el ro-
Caesaraugusta i Corduba.
deja. El disseny es correspon amb els tipus propis de la
Tarraconensis.
Si prestem atenció al primer període en què van funcionar aquestes seques, s’observa que s’agrupen en un
L’altre exemplar que es coneix d’aquest període és del
moment molt concret: el primer terç del segle vii, amb els
curt regnat de Khintila (636-639), que presenta el mateix es-
reis Gundemar i Sisebut a Saguntum; Suíntila i Khintila
quema que l’anterior, el bust de front en les dues cares, però
a Valentia, i Sisebut a Aorariola, la qual cosa coincideix
amb el tipus propi de la Carthaginensis, la qual cosa es
plenament amb l’etapa del conflicte bizantí i amb les
correspondria millor amb l’adscripció territorial de la ciutat,
campanyes visigodes que van aconseguir l’expulsió dels
que ara es podria regularitzar per l’expulsió dels bizantins.
imperials. Només l’emissió de Khintila ix d’aquest esque-
Fa poc de temps s’ha conegut que Oriola ‘Aorariola’
també va encuyar durant el regnat de Sisebut. D’aquesta
nova seca només es coneix aquest exemplar.
ma, però per molt pocs anys.
L’extrema escassetat d’exemplars deixa poc de marge per a comprendre l’entorn d’aquestes encunyacions.
Aquesta raresa numèrica, ja que les peces conegu-
Pot paréixer que Valentia substituïra Saguntum a partir
des són pràcticament úniques, procedix de troballes aï-
de Suíntila, la qual cosa coincideix amb el retrocés de
llades i mai es troba en els tresors d’aquesta època. La
les posicions bizantines després de les campanyes de
198 /
[page-n-6]
Sisebut, que possiblement van reduir la presència imperi-
hispanes per la seua incapacitat de reacció a Occident
al a Cartagena i els seus voltants.
quan a Orient lluitava per la seua supervivència.
Una altra possibilitat, que no exclou l’anterior, és que
El context de les emissions d’inicis del segle vii
a la zona elevada del castell s’instal·lara una guarnició tan
De la Saguntum del segle vii a penes es coneix una
important com per a disposar d’un taller monetari. A la
altra cosa que aquestes emissions monetàries, però dels
Ciutadella, es veu un potent mur construït amb profusió
segles v i vi tampoc no hi ha moltes dades, com no siguen
de fustos de columnes romanes, molt a l’estil tardoantic,
de caràcter negatiu, ja que a l’inici de la sisena centúria
que podria correspondre a aquesta època.
es va abandonar l’antic port romà del Grau Vell. Després
Al contrari, la realitat arqueològica de València per a
de la seua etapa ibèrica i romana, l’urbs saguntina va
aquest període és bastant abundant i deixa pocs dubtes
experimentar un retrocés, plasmat en la pèrdua del seu
de la seua gran importància com a centre urbà i seu epis-
nom, que apareix transmutat en el període medieval a
copal, quelcom que ja es percebia a través de les fonts
«Morvedre», derivat de murus vetus.
històriques, que són relativament presents per al segle vi.
Corroborant aquest minso panorama històric,
Després de les diverses mencions de l’episcopat de
l’arqueologia confirma la pèrdua de categoria urbana
Justinià, que degué morir cap al 550, Valentia apareix ci-
d’aquesta, avalada per la seua exclusió de la categoria
tada per Joan de Biclar com un dels llocs en què va ser
episcopal. El restabliment d’aquesta seca, en els succes-
empresonat Hermenegild després de la seua fracassada
sius regnats de Gundemar i Sisebut, s’ha de relacionar
rebel·lió a la Bètica i abans de ser executat a Tarragona,
amb la creació en aquest moment d’una flota destina-
el 585. Aquest episodi il·lustra que la ciutat no sols es-
da a assetjar una important plaça bizantina de la zona
tava en mans de la corona visigoda sinó, que devia ser
(Dianium?) i intentar contrarestar el control naval que
un nucli urbà destacat que degué disposar d’una impor-
els bizantins exercien a tota la Mediterrània. No obstant
tant guarnició goda per a garantir la seguretat d’aquest
això, l’evidència arqueològica per a aquesta època és
il·lustre i perillós presoner, tal com era el seu paper dins
pràcticament inexistent.
de l’entramat defensiu enfront dels bizantins. En la ma-
Després del regnat de Recared, hi destaca el greu
teixa línia devia estar l’altra referència, en el regnat de
deteriorament que per a l’Imperi van suposar, a partir del
Recared, la celebració del III Concili de Toledo, que va
602, la usurpació de Focas, la invasió persa i àvara, i la
significar l’abandó de l’arrianisme. A aquest van acudir
proclamació d’Heracli a Occident, que després de llarga
dos bisbes de Valentia: Celsí, de nom llatí i cap de l’anti-
i esgotadora lluita va salvar la situació. No ha de ser casu-
ga comunitat catòlica i hispanoromana, i Ubiligiscle,
alitat que l’ofensiva visigoda coincidira amb aquesta greu
d’antropònim germànic, que devia regir la llavors ja
crisi de l’Imperi, que devia perdre les seues possessions
nombrosa població goda. Aquesta dualitat episcopal no
Les seques visigodes del territori de València. Albert Vicent Ribera i Lacomba
/ 199
[page-n-7]
Trient d’Ègica-Vítiza encunyat a Saguntum.
Col·lecció Vidal Valle. numisdata.org
és exclusiva de València, ni d’Hispània, però tampoc no
és quelcom que es donara en molts casos.
S’han constatat bisbes arrians, en el III Concili
de Toledo, a Lugo, Tui, Porto, Viseo, Mèrida, Palència,
Toledo i Barcelona. Excepte les quatre primeres, totes
pròximes i de la zona galaicoportuguesa, la resta són ciutats importants o estan dins de la zona de forta població
goda, com és el cas de Palència. Els quatre de Gallaecia,
en el que va ser el recentment annexat, i catòlic, regne
sueu, es poden explicar pels contingents assentats per
a garantir el control d’aquests territoris. En aquesta mateixa àrea, anteriorment sueva, són molt abundants les
seques visigodes.
200 /
El context general d’aquestes emissions valencianes devia ser semblant al d’altres zones frontereres del
regne de Toledo, com a les pròximes, entre si, seques de
Mave i Saldania, que van ser xicotets centres fortificats
que vigilaven la cara sud de la serralada Cantàbrica i
que van disposar de tallers monetaris des de Sisebut a
Khindasvint, la primera, i des de Leovigild a Khindasvint,
la segona. Aquests xicotets nuclis, en tot cas, pareix que
van encunyar més moneda i durant més temps que els
de la zona valenciana.
[page-n-8]
Les últimes emissions visigodes al País Valencià
A mitjan segle VII es va produir una considerable reducció de les seques visigodes, mesura centralitzadora
promoguda per Khindasvint i Recesvint, que va afectar
principalment els tallers monetaris de menor entitat. No
és res d’estrany, aleshores, que l’activitat emissora es paralitzara a la zona valenciana fins a la fi del segle vii, quan
tornem a trobar monedes de Saguntum i Valentia encunyades per Ègica i Vítiza, ja coneguts a Valentia, però que
fa poc de temps també s’han assenyalat a Saguntum.
Després de mig segle, Valentia va tornar a encunyar
moneda en època d’Ègica (687-698), un trient d’or de poca
llei, amb l’efígie, molt tosca, del monarca que mira cap a
la dreta i la creu sobre grades, d’imitació bizantina, en el
revers i la llegenda «VALENTIA P.VS». Va tornar a encunyar
a nom d’aquest mateix rei i del seu fill Vítiza, que van governar junts entre 698 i 702. En aquesta ocasió, en l’anvers
apareixen els bustos enfrontats dels dos monarques, amb
una creu al mig i el nom d’Ègica. En el revers es troba el
monograma de Valentia i el nom de Vítiza.
Recentment, s’ha comprovat que a Saguntum també
va treballar coetàniament un taller monetari, almenys durant aquest mateix curt període, el regnat conjunt d’Ègica
i Vítiza. L’única peça coneguda es troba en una col·lecció
particular valenciana i presenta el típic baix contingut auri
d’aquestes emissions més tardanes. Els tipus d’anvers i
revers són semblants a la coetània moneda de Valentia:
bustos enfrontats i el nom d’Ègica en l’anvers i monograma de Saguntum i nom de Vítiza en el revers. Aquests són
els tipus propis d’aquest coregnat.
El context de les emissions de finals del segle vii
Aquest paral·lelisme encunyador de les dues ciutats
pròximes pareix indicar que ambdues seques funcionarien a l’uníson i que els motius d’aquestes encunyacions
eren, per consegüent, els mateixos. La raó de ser d’aquesta emissió, que suposem conjuntural, potser es semblava
molt a la que va originar les anteriors: la presència anòmala de contingents militars, als quals anaven dirigides
les monedes, mobilitzats i traslladats per alguna causa
específica. No creiem que no siga tampoc cap casualitat
que la nova etapa d’activitat de les dues seques valencianes coincidisca amb la llarga estada en aquestes terres de
Teodomir que, durant el regnat conjunt d’Ègica i Vítiza, cap
al 700-702, el trobem repel·lint una incursió naval bizantina. El cas és que al començament del segle viii, s’ha constatat que el litoral de la província cartaginesa, després de
més de setanta anys de calma, va tornar a patir incidents
bèl·lics que no van tindre major abast, en ser desbaratada la incursió per les tropes visigodes, al comandament
del referit Teodomir, que ha transcendit pel seu paper
negociador, després que va ser vençut pels àrabs el 713,
més que per aquesta victòria.
Les escasses, i ben delimitades en dues fases, emissions numismàtiques d’època visigoda realitzades al País
Valencià són un bon exemple de les esporàdiques i nombroses seques que es van obrir i es van tancar conjunturalment per motius militars de cap a cap de Spania. Són
ben diferents dels grans centres que van emetre contínuament i en quantitat: Toletum, Tarraco, Hispalis, Emerita,
Caesaraugusta i Corduba.
Les seques visigodes del territori de València. Albert Vicent Ribera i Lacomba
/ 201
[page-n-9]
[page-n-2]
Les seques visigodes
del territori de València
Albert Vicent Ribera i Lacomba
ICAC
Les primeres troballes de monedes visigodes
al País Valencià
Amb el nou context politicomilitar originat per l’arribada
de l’exèrcit de Justinià, coincideixen, no casualment, les
primeres troballes segures de moneda visigoda al territori
valencià. La nova conjuntura política i territorial explica, a
partir d’aquest moment, la presència de contingents gots
per aquestes terres per a impedir l’expansió bizantina cap
al nord i controlar directament un territori que fins al moment només els pertanyeria nominalment.
No ha de ser cap casualitat que les primeres monedes de filiació visigoda que es troben per la zona valenciana es daten en el regnat de Leovigild, que va ser quan
va haver de consolidar-se el dispositiu fronterer després
de l’ocupació fàctica d’aquest territori pel vigoritzat regne de Toledo. De la ciutat de València procedix un trient
◁ Trient de Gundemar encunyat a Saguntum.
Col·lecció Vidal Valle. numisdata.org
d’imitació de models bizantins de Justinià, trobat pel
professor M. Tarradell a la plaça de la Reina (València),
semblant a altres trobats a les excavacions de Barcino
o Caesaraugusta o al tresor de Recópolis (Zorita de los
Canes, Guadalajara), per citar només alguns dels trobats
en treballs arqueològics controlats. Més abundants i significatius, encara que menys coneguts, són les nombroses troballes d’aquests mateixos trients, bastes imitacions
de les sèries dels emperadors bizantins Justinià i Justí II,
que es van realitzar esporàdicament però contínua a la
localitat d’Alcàsser, entre 1930 i 1950. Aquesta extraordinària troballa ha sigut molt citada des de quasi el mateix moment del seu descobriment i apareix arreplegada
tant com el «tresor bizantí d’Alcàsser» com el «tresor de
València». La major part d’aquestes monedes es va vendre indiscriminadament. Només se n’han pogut estudiar
recentment quatre peces. Altres dues, encastades en sengles anells, han pogut ser vistes i fotografiades, però el seu
estat actual impedeix completar la seua descripció. Altres
/ 195
[page-n-3]
S E U S E P I S CO PA LS
I SEQUES
Seu episcopal i seca
Seu episcopal
Seca
Il·lustració: Espirelius.
196 /
[page-n-4]
quatre se’n coneixen per fotografies d’un estudi anterior.
d’excavació, ja hi han aparegut dos d’aquests trients de
En conjunt, totes s’ajusten als mateixos tipus: imitacions
Leovigild i molts xicotets bronzes, com es pot veure en un
de monedes de Justinià I i Justí II. Comentaris de testimo-
altre capítol d’aquesta obra.
nis visuals parlen de la presència d’algunes monedes d’or
De l’interior de la província de València, a Osset
més grans que aquests trients, però no s’ha conservat cap
(Andilla), es coneix una altra referència a la troballa, el
d’aquests possibles sòlids.
1895, de monedes visigodes que haurien aparegut en
Crida l’atenció la possibilitat que moltes d’aquestes
l’interior de dues gerres de ceràmica, sense que hi haja
peces es trobaren dins de gerretes relacionades amb con-
constància de més detalls sobre el seu nombre i les cir-
textos funeraris d’aquest jaciment, fenomen no habitual
cumstàncies d’aquest descobriment.
però de cap manera exclusiu, com es testifica en les ofrenes de monedes a les necròpolis visigodes de Duratón
Les primeres emissions visigodes al País Valencià
(Segòvia) i Sant Julià de Ramis (Girona). De les nou mone-
Poc després del regnat de Leovigild, a qui recentment
des conegudes, i les que arribara a veure Pius Beltrán, que
se li ha atribuït una moneda suposadament encunyada al
només menciona aquestes imitacions, es dedueix que
Valentia, considerada una falsificació per Miles, comença-
caldria datar el conjunt d’Alcàsser en un moment anterior
rien a funcionar seques visigodes al País Valencià. Dues
al tresor de Recópolis, on, al costat d’aquestes mateixes
de les tres que es coneixen, Saguntum i Valentia, estan, al
monedes, ja apareixen les primeres encunyacions a nom
mateix temps, molt prop entre si i molt allunyades dels al-
de Leovigild. En tot cas, per a Alcàsser, sempre estaríem
tres centres emissors. Els més pròxims serien Dertosa, que
en els primers anys del regnat de Leovigild (573-586),
només va encunyar en els temps de Recared, i Tarraco,
com és fàcil deduir per la data de les imitades monedes
al nord; Recópolis i Toletum a l’oest, i Aorariola, al sud.
de Justí II (568-572) i de la coexistència en Recópolis (fun-
Tipològicament, aquestes escasses primeres emissions
dada el 578), d’aquests mateixos trients amb els primers
visigodes de la zona valenciana s’enquadrarien entre els
que va encunyar Leovigild al seu nom. El mateix topònim,
tipus de la Tarraconensis.
La primera moneda coneguda que van emetre els vi-
d’arrel islàmica, que fa referència a un important lloc fortificat, indica el caràcter defensiu del lloc.
sigots a terres valencianes és un trient de Gundemar (609-
La ubicació d’Alcàsser, a dotze quilòmetres al sud
612) encunyat a Saguntum, trobat a Barcelona i conservat al
de València a la vora de la via Augusta i una ruta cap a
Gabinet Numismàtic de Catalunya. Durant el següent regnat,
l’interior, que la comunica fàcilment amb la zona de Riba-
el de Sisebut (612-621), aquesta mateixa seca degué conti-
roja, on s’ha localitzat un gran assentament fortificat del
nuar funcionant i se’n coneixen, almenys, dos exemplars.
segle vi, València la Vella, encaixaria perfectament en un
La seca de Valentia va encunyar durant el següent
entramat militar fronterer. En aquest jaciment, en curs
regnat, el de Suíntila (621-631). D’aquesta sèrie només
Les seques visigodes del territori de València. Albert Vicent Ribera i Lacomba
/ 197
[page-n-5]
Trient de Khintila encunyat a Valentia.
Col·lecció Vidal Valle. numisdata.org
Trient de Suinthila encunyat a Valentia.
Col·lecció Vidal Valle. numisdata.org
es coneix un exemplar, la troballa del qual, en l’edifi-
seua encunyació, en molt pocs regnats, fa d’aquelles unes
ci de la Universitat, el 1844 —en contra del que sol ser
sèries molt minoritàries, ben diferenciades de les grans
habitual en aquests casos—, va ser ben documentat, a
urbs encunyadores, que ho fan en quantitat i en quin-
pesar del seu caràcter fortuït. Presenta el bust del rei
ze o més regnats: Toletum, Tarraco, Hispalis, Emerita,
de front, en les dues cares, amb la llegenda que el ro-
Caesaraugusta i Corduba.
deja. El disseny es correspon amb els tipus propis de la
Tarraconensis.
Si prestem atenció al primer període en què van funcionar aquestes seques, s’observa que s’agrupen en un
L’altre exemplar que es coneix d’aquest període és del
moment molt concret: el primer terç del segle vii, amb els
curt regnat de Khintila (636-639), que presenta el mateix es-
reis Gundemar i Sisebut a Saguntum; Suíntila i Khintila
quema que l’anterior, el bust de front en les dues cares, però
a Valentia, i Sisebut a Aorariola, la qual cosa coincideix
amb el tipus propi de la Carthaginensis, la qual cosa es
plenament amb l’etapa del conflicte bizantí i amb les
correspondria millor amb l’adscripció territorial de la ciutat,
campanyes visigodes que van aconseguir l’expulsió dels
que ara es podria regularitzar per l’expulsió dels bizantins.
imperials. Només l’emissió de Khintila ix d’aquest esque-
Fa poc de temps s’ha conegut que Oriola ‘Aorariola’
també va encuyar durant el regnat de Sisebut. D’aquesta
nova seca només es coneix aquest exemplar.
ma, però per molt pocs anys.
L’extrema escassetat d’exemplars deixa poc de marge per a comprendre l’entorn d’aquestes encunyacions.
Aquesta raresa numèrica, ja que les peces conegu-
Pot paréixer que Valentia substituïra Saguntum a partir
des són pràcticament úniques, procedix de troballes aï-
de Suíntila, la qual cosa coincideix amb el retrocés de
llades i mai es troba en els tresors d’aquesta època. La
les posicions bizantines després de les campanyes de
198 /
[page-n-6]
Sisebut, que possiblement van reduir la presència imperi-
hispanes per la seua incapacitat de reacció a Occident
al a Cartagena i els seus voltants.
quan a Orient lluitava per la seua supervivència.
Una altra possibilitat, que no exclou l’anterior, és que
El context de les emissions d’inicis del segle vii
a la zona elevada del castell s’instal·lara una guarnició tan
De la Saguntum del segle vii a penes es coneix una
important com per a disposar d’un taller monetari. A la
altra cosa que aquestes emissions monetàries, però dels
Ciutadella, es veu un potent mur construït amb profusió
segles v i vi tampoc no hi ha moltes dades, com no siguen
de fustos de columnes romanes, molt a l’estil tardoantic,
de caràcter negatiu, ja que a l’inici de la sisena centúria
que podria correspondre a aquesta època.
es va abandonar l’antic port romà del Grau Vell. Després
Al contrari, la realitat arqueològica de València per a
de la seua etapa ibèrica i romana, l’urbs saguntina va
aquest període és bastant abundant i deixa pocs dubtes
experimentar un retrocés, plasmat en la pèrdua del seu
de la seua gran importància com a centre urbà i seu epis-
nom, que apareix transmutat en el període medieval a
copal, quelcom que ja es percebia a través de les fonts
«Morvedre», derivat de murus vetus.
històriques, que són relativament presents per al segle vi.
Corroborant aquest minso panorama històric,
Després de les diverses mencions de l’episcopat de
l’arqueologia confirma la pèrdua de categoria urbana
Justinià, que degué morir cap al 550, Valentia apareix ci-
d’aquesta, avalada per la seua exclusió de la categoria
tada per Joan de Biclar com un dels llocs en què va ser
episcopal. El restabliment d’aquesta seca, en els succes-
empresonat Hermenegild després de la seua fracassada
sius regnats de Gundemar i Sisebut, s’ha de relacionar
rebel·lió a la Bètica i abans de ser executat a Tarragona,
amb la creació en aquest moment d’una flota destina-
el 585. Aquest episodi il·lustra que la ciutat no sols es-
da a assetjar una important plaça bizantina de la zona
tava en mans de la corona visigoda sinó, que devia ser
(Dianium?) i intentar contrarestar el control naval que
un nucli urbà destacat que degué disposar d’una impor-
els bizantins exercien a tota la Mediterrània. No obstant
tant guarnició goda per a garantir la seguretat d’aquest
això, l’evidència arqueològica per a aquesta època és
il·lustre i perillós presoner, tal com era el seu paper dins
pràcticament inexistent.
de l’entramat defensiu enfront dels bizantins. En la ma-
Després del regnat de Recared, hi destaca el greu
teixa línia devia estar l’altra referència, en el regnat de
deteriorament que per a l’Imperi van suposar, a partir del
Recared, la celebració del III Concili de Toledo, que va
602, la usurpació de Focas, la invasió persa i àvara, i la
significar l’abandó de l’arrianisme. A aquest van acudir
proclamació d’Heracli a Occident, que després de llarga
dos bisbes de Valentia: Celsí, de nom llatí i cap de l’anti-
i esgotadora lluita va salvar la situació. No ha de ser casu-
ga comunitat catòlica i hispanoromana, i Ubiligiscle,
alitat que l’ofensiva visigoda coincidira amb aquesta greu
d’antropònim germànic, que devia regir la llavors ja
crisi de l’Imperi, que devia perdre les seues possessions
nombrosa població goda. Aquesta dualitat episcopal no
Les seques visigodes del territori de València. Albert Vicent Ribera i Lacomba
/ 199
[page-n-7]
Trient d’Ègica-Vítiza encunyat a Saguntum.
Col·lecció Vidal Valle. numisdata.org
és exclusiva de València, ni d’Hispània, però tampoc no
és quelcom que es donara en molts casos.
S’han constatat bisbes arrians, en el III Concili
de Toledo, a Lugo, Tui, Porto, Viseo, Mèrida, Palència,
Toledo i Barcelona. Excepte les quatre primeres, totes
pròximes i de la zona galaicoportuguesa, la resta són ciutats importants o estan dins de la zona de forta població
goda, com és el cas de Palència. Els quatre de Gallaecia,
en el que va ser el recentment annexat, i catòlic, regne
sueu, es poden explicar pels contingents assentats per
a garantir el control d’aquests territoris. En aquesta mateixa àrea, anteriorment sueva, són molt abundants les
seques visigodes.
200 /
El context general d’aquestes emissions valencianes devia ser semblant al d’altres zones frontereres del
regne de Toledo, com a les pròximes, entre si, seques de
Mave i Saldania, que van ser xicotets centres fortificats
que vigilaven la cara sud de la serralada Cantàbrica i
que van disposar de tallers monetaris des de Sisebut a
Khindasvint, la primera, i des de Leovigild a Khindasvint,
la segona. Aquests xicotets nuclis, en tot cas, pareix que
van encunyar més moneda i durant més temps que els
de la zona valenciana.
[page-n-8]
Les últimes emissions visigodes al País Valencià
A mitjan segle VII es va produir una considerable reducció de les seques visigodes, mesura centralitzadora
promoguda per Khindasvint i Recesvint, que va afectar
principalment els tallers monetaris de menor entitat. No
és res d’estrany, aleshores, que l’activitat emissora es paralitzara a la zona valenciana fins a la fi del segle vii, quan
tornem a trobar monedes de Saguntum i Valentia encunyades per Ègica i Vítiza, ja coneguts a Valentia, però que
fa poc de temps també s’han assenyalat a Saguntum.
Després de mig segle, Valentia va tornar a encunyar
moneda en època d’Ègica (687-698), un trient d’or de poca
llei, amb l’efígie, molt tosca, del monarca que mira cap a
la dreta i la creu sobre grades, d’imitació bizantina, en el
revers i la llegenda «VALENTIA P.VS». Va tornar a encunyar
a nom d’aquest mateix rei i del seu fill Vítiza, que van governar junts entre 698 i 702. En aquesta ocasió, en l’anvers
apareixen els bustos enfrontats dels dos monarques, amb
una creu al mig i el nom d’Ègica. En el revers es troba el
monograma de Valentia i el nom de Vítiza.
Recentment, s’ha comprovat que a Saguntum també
va treballar coetàniament un taller monetari, almenys durant aquest mateix curt període, el regnat conjunt d’Ègica
i Vítiza. L’única peça coneguda es troba en una col·lecció
particular valenciana i presenta el típic baix contingut auri
d’aquestes emissions més tardanes. Els tipus d’anvers i
revers són semblants a la coetània moneda de Valentia:
bustos enfrontats i el nom d’Ègica en l’anvers i monograma de Saguntum i nom de Vítiza en el revers. Aquests són
els tipus propis d’aquest coregnat.
El context de les emissions de finals del segle vii
Aquest paral·lelisme encunyador de les dues ciutats
pròximes pareix indicar que ambdues seques funcionarien a l’uníson i que els motius d’aquestes encunyacions
eren, per consegüent, els mateixos. La raó de ser d’aquesta emissió, que suposem conjuntural, potser es semblava
molt a la que va originar les anteriors: la presència anòmala de contingents militars, als quals anaven dirigides
les monedes, mobilitzats i traslladats per alguna causa
específica. No creiem que no siga tampoc cap casualitat
que la nova etapa d’activitat de les dues seques valencianes coincidisca amb la llarga estada en aquestes terres de
Teodomir que, durant el regnat conjunt d’Ègica i Vítiza, cap
al 700-702, el trobem repel·lint una incursió naval bizantina. El cas és que al començament del segle viii, s’ha constatat que el litoral de la província cartaginesa, després de
més de setanta anys de calma, va tornar a patir incidents
bèl·lics que no van tindre major abast, en ser desbaratada la incursió per les tropes visigodes, al comandament
del referit Teodomir, que ha transcendit pel seu paper
negociador, després que va ser vençut pels àrabs el 713,
més que per aquesta victòria.
Les escasses, i ben delimitades en dues fases, emissions numismàtiques d’època visigoda realitzades al País
Valencià són un bon exemple de les esporàdiques i nombroses seques que es van obrir i es van tancar conjunturalment per motius militars de cap a cap de Spania. Són
ben diferents dels grans centres que van emetre contínuament i en quantitat: Toletum, Tarraco, Hispalis, Emerita,
Caesaraugusta i Corduba.
Les seques visigodes del territori de València. Albert Vicent Ribera i Lacomba
/ 201
[page-n-9]